Bèsties. Els animals en l’art medieval del MEV

Bèsties

Els animals en l’art medieval del MEV

L’art medieval és ple d’animals. Sols o bé acompanyats d’altres bèsties o d’humans; en escenes isolades o formant part de narracions més extenses; perfectament dibuixats, deformats o encaixats en un espai preestablert per a decorar-lo…, què hi fan tantes bèsties en capitells, retaules i objectes de tota mena? Què signifiquen? I com podem desxifrar-ho?

L’art de l’edat mitjana va utilitzar els animals per a expressar visions del món i de l’existència humana fortament marcades pel cristianisme, però alhora arrelades en tradicions anteriors i exteriors a la cristiandat. Les nombroses bèsties que figuren en les obres artístiques medievals, per tant, no es poden interpretar d’una manera rígida, sinó que cal fer-ho tenint presents una varietat de motius i contextos.

La riquesa de les col·leccions del MEV permet il·lustrar diferents aspectes, modalitats i intencions d’aquesta abundant presència dels animals en l’art medieval, tot fent-nos més propera la manera de pensar i de viure dels homes i les dones de l’edat mitjana.

Dates de l’exposició

30 de març 2023 – 15 de setembre de 2024

Lloc de l’exposició

MEV, Museu d’Art Medieval

Enllaços relacionats

Localització

Horaris i tarifes

Totes les exposicions

Comprar entrades

Exposició

1. De l’escarabat al Pegàs. Els animals i l’art, una relació antiga

Els animals han conviscut sempre amb l’ésser humà, que els ha tractat com a enemics potencials o com a companys, com a font d’aliment o com a força de treball. De seguida se’n van associar les formes i comportaments a trets del caràcter o a forces sobrenaturals, fàcilment aplicables a persones, famílies, grups socials o deïtats. També els mites que explicaven l’univers incloïen sovint animals reals o imaginaris. Per tot això les bèsties ja van ser presents en moltes creacions artístiques de l’antiguitat mediterrània

Escarabeu DE COR

Egipte, dinasties XVIII-XIX (segles XVI-XII aC). Granit negre esculpit, polit i entallat
MEV 3022

Enòcoa amb humans i animals

Pintor de Tytios
Itàlia centreoccidental (cultura etrusca), ca. 530-520 aC. Ceràmica de figures negres
MEV 17244

Fragment de coberta de sarcòfag amb un brau marí

Imperi romà, segona meitat del s. II dC. Marbre de Luni esculpit
MEV 3217

2. L’anyell de Déu i el drac de Satanàs / Els animals en la cultura cristiana medieval

La cultura cristiana medieval separava els animals segons la seva significació religiosa i moral en dos grups oposats: les bèsties positives i les negatives, que representaven el dualisme entre el bé i el mal. Així, un animal podia simbolitzar Crist o Satanàs, però alhora la bondat i la fe o la maldat i l’heretgia, tot proporcionant exemples del comportament humà. No obstant això, i depenent dels autors, un mateix animal podia ser descrit com a positiu o com a negatiu, com ara el lleó.

Plafó de baldaquí

Vall d’Aran o bisbat de Comenges, darrer quart del segle XIII. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 4120

BOGET AMB UN DRAC

Catalunya, segles XIV-XV. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 5997

Compartiment del retaule de Santa Margarida de Montbui: les temptacions de sant Antoni

Lluís Borrassà (ca. 1360-1425) o Mateu Ortoneda (actiu entre 1391 i 1433)
Barcelona, primer terç del segle XV. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 788

2.1. Les bèsties dels sants

En les històries hagiogràfiques sovint hi surten bèsties: el sant o la santa les combat, les ajuda, les ensinistra, en rep algun senyal o les involucra en miracles. Aquest gènere literari s’inicià amb els relats dels Pares del Desert i culminà vers el 1260 amb la Llegenda Daurada del dominic Jacopo da Varazze. Algunes d’aquestes bèsties han esdevingut molt populars, com el drac de sant Jordi, el porquet de sant Antoni o el lleó de sant Marc.

Frontal d’altar de Santa Margarida de Vilaseca

Taller de Vic, darrer quart del segle XII. Pintura al tremp sobre fusta de roure
MEV 5

2.2. Els bestiari, el llibre de les bèsties

En els bestiaris es comenta l’aspecte físic i el comportament de diferents animals principalment en clau simbòlica i religiosa. A mig camí entre la història natural i el tractat moral, aquest gènere té orígens en la cultura clàssica i en escrits dels primers segles del cristianisme. De bestiaris n’hi va haver en gairebé totes les biblioteques medievals, en una o altra de les versions que se’n van escriure en llatí o en llengües vernacles; podien ser volums només amb el text o bé luxosament il·lustrats. Tant per als predicadors com per als artistes, van ser obres de capçalera a l’hora d’entendre, explicar i representar els animals i de proposar-los com a exemples als homes i dones de l’època.

bestiari interactiu

Aquest bestiari interactiu conté una selecció de vint-i-un animals explicats segons les seves al·legories morals. Les il·lustracions provenen de quatre dels bestiaris més luxosos de l’Edat Mitjana.

3. Qui té cavall no va a peu. Els animals i la representació social

Encara que el seu simbolisme derivés de l’imaginari cristià, els animals van ser usats alhora en multitud d’obres d’art creades per a àmbits profans. Els temes eqüestres o de cacera, d’arrels antigues, eren especialment valorats en el context aristocràtic. Els animals van servir també d’excusa per a la crítica social o com a símbols de l’amor cortès. Per tot això tampoc no és estrany que les bèsties poblessin amb freqüència els escuts heràldics.

Compartiment del retaule de sant Andreu de Gurb: el sant arrossegat per un cavall

Lluís Borrassà (ca. 1360-1425)
Barcelona, 1415-1418. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 4524

Relleu funerari: escut heràldic amb un cérvol

Catalunya, primera meitat del segle XV. Pedra calcària
MEV 10661

Plafó de paret d’un enteixinat

Castella (Valladolid o Burgos), 1386-1410. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 12299

4. Formes bestials. Animals reals i bèsties fantàstiques

Als seus inicis, l’art medieval es va anar distingint per la seva orientació més conceptual que no pas sensorial. Pel que fa als animals, el resultat va ser un codi visual esquemàtic i estilitzat, com es veu en l’heràldica. Les seves limitacions, evidents sobretot a l’hora de representar bèsties exòtiques, permetien al mateix temps crear imatges convencionals d’animals fantàstics mai vistos però ben descrits als bestiaris, com ara unicorns, dracs o sirenes. Els monstres van tenir una gran presència en la cultura medieval i la seva deformitat s’aprofitava per expressar desordre, un tret moral associat al mal i al diable. Cap al final del període, l’interès creixent per la natura no només va relativitzar l’existència d’aquestes bèsties monstruoses, sinó que va tornar a generalitzar una estètica naturalista.

TAULA CENTRAL DEL RETAULE DE SANT MIQUEL DE VERDÚ

El diable vençut per sant Miquel és aquí un híbrid monstruós amb ulls de serp, orelles de felí, cua de guineu i potes d’au. Fins els membres humans hi són negatius: pits caiguts, bigotis de turc, un segon rostre al ventre. En contrast amb l’elegant arcàngel, l’obra presenta els dos extrems cap a on pot tendir la naturalesa humana.
Joan de Rua (documentat entre 1493 i 1502)
Catalunya (Montblanc?), 1483-1484. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 1768

fragment de teginat de sostre

Castella o Aragó, finals del segle XIII o principis del XIV. Pintura al tremp sobre fusta
MEV 6008

4.1. Hic sunt dracones. Les bèsties dels confins del món

En l’imaginari medieval la sirena i l’unicorn eren tan reals com l’elefant i el cocodril. Es creia que aquests animals fabulosos vivien a l’Orient, un territori llunyà desconegut i inquietant, tal com ho expliquen els llibres de viatges i ho mostren els mapamundis medievals. Als confins del món hi habitaven dracs i tota mena de criatures monstruoses que atemorien i alhora fascinaven les dones i els homes de l’edat mitjana.

HIC SUNT DRACONES

Direcció artística i creativa: Marc Mallafré

5. Animals que parlen? / A la recerca de significats

Què significa un animal dins una obra d’art medieval concreta? A pesar de contenir definicions clares, els bestiaris tots sols sovint no permeten esbrinar-ho amb seguretat, perquè autors diferents podien donar lectures diverses a una mateixa bèstia. A més, en el món medieval les imatges no eren percebudes exactament igual que avui: la reiteració d’un animal en un teixit no el desproveïa completament de significat, ni tampoc la seva situació en solitari al mig d’un capitell o d’una pintura li donava per força un sentit revelador de realitats profundes.

El context cronològic i històric precís d’una obra, les raons de la seva creació, els seus materials constitutius, l’ús que se li donava, la seva posició en l’espai o les altres peces amb les quals potser formava un conjunt són factors determinants a l’hora d’escatir possibles significats de les bèsties que la decoren.

Capitell amb dracs

Vic (taller de Vic-Ripoll), segona meitat del segle XII. Pedra calcària
MEV 10824

Voluta de bàcul

Llemotges, segle XIII. Coure fos, burinat i esmaltat
MEV 8032

Biga del baldaquí de Tost

Tallers de la Seu d’Urgell, vers el 1220. Pintura al tremp i estuc amb colradura sobre fusta
MEV 5166

6. Les Bèsties són vives!

Els motius que expliquen la popularitat dels animals en la cultura medieval s’han mantingut vius fins als nostres dies. L’associació amb trets del caràcter humà, la fascinació per l’exotisme, la necessitat de donar curs a la fantasia, a la ironia o a la crítica social, o la voluntat de representar de nou l’etern combat entre el bé i el mal, són principis sempre vigents en l’art i en la literatura, en el cinema i en els videojocs. Des de Moby Dick, passant per Harry Potter i fins al bestiari festiu i popular català, els animals ens continuen acompanyant i inspirant.