Gudiol i la recerca de peces

Enrere

Capítol 3

Sèrie: Al descobert

"L’ideal del bisbe Josep Morgades era que el Museu cresqués al ritme d’una nova obra cada dia"

Josep Gudiol i Cunill (1872-1931) va ser el primer conservador científic del MEV. Era fill d’un industrial de la pell de Vic i, com molts altres nois del seu temps, ingressà al Seminari vora els 13 anys. En aquell moment no s’hi estudiava ni història de l’art ni arqueologia, però en aquella diòcesi, excepcionalment, el bisbe havia decidit fundar-hi un museu històrico-artístic, esperonat per una sèrie d’intel·lectuals i amants de l’art vigatans. L’estiu de 1891 el bisbe li va demanar, junt amb cinc altres seminaristes vigatans, que ajudés a organitzar la primera instal·lació del museu al sobreclaustre de la catedral. Allí es revelà la seva vocació per l’art i l’arqueologia: el seu interès per les explicacions d’Antoni d’Espona cridà l’atenció del canonge Jaume Collell, que comprovà el seu talent tot fent-li escriure un primer article sobre les sales del museu. Gudiol col·laborà de seguida en la redacció del primer catàleg i el 1894 fou premiat amb un viatge de quatre mesos a Roma, per ampliar coneixements d’arqueologia, història de l’art i museografia. Des de 1895, ja s’ocupà de la correspondència del museu i el 1898, en ser ordenat capellà, en va ser nomenat conservador titular. No deixaria el càrrec fins a la seva mort als 59 anys d’edat.

Quan Gudiol va arribar al MEV, doncs, la col·lecció inaugural ja hi era: les obres procedents de l’extingit Museu del Círcol Literari de Vic, les que havien estat aplegades per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, les que havia anat aplegant Morgades durant les visites pastorals i les que havia cedit el Capítol de la Catedral la vetlla de la inauguració del museu, entre d’altres. Entre aquestes n’hi havia algunes de les més importants: els frontals romànics, no pocs retaules gòtics, moltes imatges i part de la col·lecció de teixit, per exemple. Però de totes maneres, Gudiol no heretava pas un museu tancat en si mateix: tal com explica ell mateix en un text de 1918, l’ideal del bisbe Josep Morgades era que el Museu cresqués al ritme d’una nova obra cada dia. La perspectiva del bisbe i dels seus col·laboradors, doncs, era la de construir una col·lecció que no fos només diocesana, sinó que pogués explicar l’evolució de l’art litúrgic en aquesta part d’Europa que és Catalunya.

Des de la inauguració del museu, doncs, Antoni d’Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu ja havien iniciat una xarxa de contactes per correspondència per tot Catalunya i més enllà, sobretot a França, per localitzar i comprar noves peces. Gudiol, que ja havia tramitat aquesta correspondència com a auxiliar del conservador, va continuar-la de manera intensa un cop va obtenir aquest càrrec. Els intercanvis epistolars li permetien a més de fer progressar les seves recerques i de compartir-ne els resultats amb altres estudiosos nacionals i internacionals com ara Lluís Domènech i Montaner, Josep Font i Gumà, Joaquim Botet i Sisó, Pere Alsius, Alfred Darcel o Louis du Farcy. Les col·leccions que van ingressar al MEV durant els primers anys del mandat de Gudiol van ser sobretot d’arts de l’objecte: rajoles, teixits, material arqueològic, elements de forja… però també van incloure alguna peça més important, com per exemple el frontal d’altar de Sant Cebrià de Cabanyes (MEV 9697).

Gudiol també va participar en una excursió al Pirineu, molt important pel que fa a la construcció de l’imaginari del romànic català: la de 1907 que, en el context de fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, el dugué a descobrir entre altres coses les esglésies de la Vall de Boí, juntament amb altres personatges clau de la cultura catalana del moment com Josep Puig i Cadafalch, Adolf Mas o Guillem M. De Brocà. Gudiol en prengué unes notes exhaustives i utilíssimes, però no en portà obres per al MEV. Poc després els museus de Barcelona i alguns marxants d’art iniciaven una campanya d’intenses excursions a aquella regió per a comprar-hi obres medievals, que Gudiol no va poder seguir amb la mateixa intensitat. Afortunadament, almenys, algunes obres d’aquell context sí que van acabar venint al MEV, com és el cas de les cinc talles del Davallament d’Erill la Vall (MEV 4229), que Gudiol ja havia vist durant l’excursió de 1907.

En realitat no es va poder sostenir un ritme d’una obra al dia, però el creixement de les col·leccions del MEV durant el mandat de Gudiol va ser igualment exponencial: dies abans de la inauguració, el MEV comptava amb 1.280 obres; al catàleg de 1893-1896 ja n’hi figuren 3.000, sense comptar les monedes; el 1918 s’havia doblat aquesta quantitat; i el 1931, a la mort de Mn. Gudiol, hi havia enregistrats al seu inventari gairebé 9.000 objectes. Els seus successors tampoc no es van quedar enrere: en l’actualitat (2023), el el número d’inventari més alt que el MEV té assignat és el 29.563.

MEV, museu d’art medieval

Museu d’art medieval

MEV

MENÚ

Recorreguts

"L’ideal del bisbe Josep Morgades era que el Museu cresqués al ritme d’una nova obra cada dia"

Zoom a l’obra

Bèsties convidades

Calendari d’advent

Retorn al passat

Al descobert

Glossari

El Bestiari medieval

El meu MEV

Obres mestres

MEV Grups