Adam al paradís terrenal

Enrere

Capítol 1

Sèrie: Bèsties convidades

Milà o Roma, finals del segle IV-principis del V

Ivori, 29,7 x 12,6 x 0,43 cm

Museu Nacional del Bargello, inv. 19 Carrand

Juntament amb la placa que li fa parella amb Escenes de la vida de Sant Pau (inv. 20 Carrand), l’ivori amb Adam al paradís terrenal forma part del famós díptic d’època tardoimperial que va pertànyer a Dominique Vivant Denon a principis de segle XIX i que va arribar al Museo Nazionale del Bargello l’any 1889 amb el prestigiós llegat del seu posterior propietari, Louis Carrand.

Adam hi és representat nu i mig reclinat, mentre sosté a la mà esquerra el tronc d’una figuera carregada de fruites i amb la mà dreta, indicant-los un a un, anomena els animals del Paradís terrenal, segons el text del Gènesi (1,19-20). El treball de l’ivori és refinat i revela una hàbil interpretació naturalista del pèl i de les característiques de cada animal. L’estructura general és descriptiva i viva, mentre que la disposició ‘en cascada’ dels animals i sobretot l’absència de proporcions realistes en les dimensions respectives són trets que fan referència als criteris estilístics i a l’absència d’espacialitat propis de l’art dels primers segles de l’era cristiana. La varietat d’animals inclosos a l’escena és notable: a partir de la mà dreta d’Adam, a més de l’àguila i l’ocell de l’arbre que hi ha darrere, es poden distingir tres grans felins, presumiblement una pantera, una lleona i un lleó rugent, seguits per un ós, un facoquer (o senglar africà), una guineu, una sargantana, un elefant, un cavall, una cabra, una serp, una ovella, una llagosta, un toro i un cérvol amb el seu cervatell. La presència d’aquests darrers animals al costat dels quatre rius de l’Edèn representats a la part baixa de la composició (el Fisó, el Gehon, el Tigris i l’Eufrates, Gn 2,10-14) fa palès el sentit cristià de l’obra, encara impregnada estilísticament, però, d’un sentit creatiu ben pagà, en el qual es pot percebre el ressò de temes clàssics com el d’Orfeu que encanta els animals.

Ilaria Ciseri

Adamo nel Paradiso terrestre

Milano o Roma, fine del IV-inizi del V secolo

Avorio, cm 29,7 x 12,6 x 0,43

Museo Nazionale del Bargello, inv. 19 Carrand

Insieme al suo pendant con Scene della vita di san Paolo (inv. 20 Carrand), la tavoletta con Adamo nel Paradiso terrestre fa parte del celebre dittico di età tardo imperiale, appartenuto all’inizio dell’Ottocento a Dominique Vivant Denon e giunto al Museo Nazionale del Bargello nel 1889 con il prestigioso lascito del suo successivo proprietario, Louis Carrand.

Adamo è rappresentato nudo e semidisteso, mentre stringe con la sinistra il tronco di un fico carico di frutti e con la destra, indicandoli ad uno ad uno, impone il nome agli animali del Paradiso terrestre, secondo il testo della Genesi (1, 19-20). La lavorazione dell’avorio è raffinata, rivelando un’abile resa naturalistica del manto e delle caratteristiche dei singoli animali. L’impianto generale è descrittivo e vivace, mentre la disposizione ‘a cascata’ degli animali e soprattutto l’assenza di proporzioni realistiche nelle rispettive dimensioni rimandano ai criteri stilistici e all’assenza di spazialità propri dei primi secoli dell’era cristiana. La varietà degli animali inserita nella scena è notevole: a partire dalla destra di Adamo, oltre all’aquila e all’uccellino che sono sull’albero alle sue spalle, si distinguono tre grandi felini, presumibilmente una pantera, una leonessa e un leone ruggente, cui seguono un orso, un fagocero, una volpe, una lucertola, un elefante, un cavallo, una capra, un serpente, una pecora, una cavalletta, un toro, un cerbiatto con un cervo. La presenza di questi ultimi accanto ai quattro fiumi dell’Eden raffigurati alla base della composizione (il Fison, il Gehon, il Tigri e l’Eufrate, Genesi 2, 10-14) sancisce il significato cristiano dell’opera, ancora pervasa stilisticamente da un senso di energia tutta pagana, in cui si può percepire la suggestione di temi classici come quello di Orfeo che incanta gli animali.

Ilaria Ciseri

MEV, museu d’art medieval

Museu d’art medieval

MEV

MENÚ

Recorreguts

Adam al paradís terrenal – Museo Nazionale del Bargello (Florència)

Adam al paradís terrenal

Adamo nel Paradiso terrestre

Calendari d’advent

Glossari

El Bestiari medieval

Retorn al passat

Al descobert

Bèsties convidades

Zoom a l’obra

El meu MEV

Obres mestres

MEV Grups