A TAULA! Les taules del senyor, del monjo i del pagès a l’Edat Mitjana

A TAULA!

Les taules del senyor, del monjo i del pagès a l’Edat Mitjana.

Tot i que l’expressió “som el que mengem” s’empra per descriure el nostre benestar físic, és igualment aplicable a les relacions socials. Què i com menjaven a l’Edat Mitjana depenia de la posició que s’ocupava a la societat i, per això, la taula del senyor, la del monjo i la del pagès eren molt diferents. No obstant això, tenien elements en comú: el pa i el vi no hi faltaven, ni tampoc les culleres per als aliments caldosos. En canvi, no hi havia forquilles, ja que no es van popularitzar fins al Renaixement. Els comensals menjaven amb els dits, però només amb els tres primers de la mà dreta, tot respectant les normes del decòrum. En aquest sentit i per contrarestar algun dels prejudicis vinculats a l’Edat Mitjana, cal dir que els nostres avantpassats medievals es rentaven les mans amb molta regularitat i ho feien abans, després i durant l’àpat.

Aquesta exposició presenta al MEV la recreació d’una taula del segle XIV de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. La taula parada. El gust per la història és un projecte de l’Àrea de Monuments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. La instal·lació mostra una taula de l’any 1300, parada per als canonges i l’abat de la canònica empordanesa, els quals, en algunes ocasions, compartien els àpats amb pelegrins que prenien Vilabertran com a punt de partida dels seus viatges.

Dates de l’exposició

22 de febrer – 18 de maig de 2025

Lloc de l’exposició

MEV, Museu d’Art Medieval

Enllaços relacionats

Localització

Horaris i tarifes

Totes les exposicions

Comprar entrades

Exposició

LA TAULA DEL SENYOR

La taula del senyor es parava amb vaixelles luxoses, fetes de ceràmica esmaltada, orfebreria o vidre bufat. Els aristòcrates menjaven grans quantitats de carn, preferentment de caça, atès que tenien la convicció que la carn els atorgava la força necessària per lluitar. Una de les viandes més preuades era el paó a l’ast, que se servia amb les plomes de la cua i del cap intactes, de manera que semblava viu. També els agradaven els aliments especiats, no per amagar la mala qualitat del menjar, sinó perquè les espècies exòtiques, com la canyella, el safrà, o el gingebre van esdevenir símbols de riquesa i prestigi. No tothom podia comprar espècies portades d’Orient, ni tenia accés al pa blanc, un altre aliment exclusiu de la taula del senyor.

Wauquelin, Jean: Livre des conquêtes et faits d'Alexandre, f.86r, anterior a 1467
(Petit Palais, Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris)

LA TAULA DEL MONJO

Durant l’Advent i la Quaresma, els monjos s’abstenien de consumir carn i menjaven verdures, sopes i peix. Les comunitats monàstiques eren conegudes pels horts, on cultivaven una gran varietat d’herbes i verdures, i pels estanys, que els proporcionaven peixos d’aigua dolça. Els àpats dels monjos transcorrien en absolut silenci i per comunicar-se es feien senyals amb les mans, mentre un germà els llegia les Sagrades Escriptures. Tot i la frugalitat i contenció de la dieta diària monàstica, de vegades es feien excepcions, especialment quan hi havia convidats a taula, com en el cas de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Henri Suso: L'horloge de Sapience, Manuscrits IV.111, f.20v, vers 1455-1460
(Bibliothèque Royale de Belgique, Brussel·les)

LA TAULA PARADA DE LA CANÒNICA DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN

Aquesta recreació d’una taula del segle XIV de la Canònica de Vilabertran mostra una taula de l’any 1300 parada per als canonges i l’abat de la canònica empordanesa, els quals, en algunes ocasions, compartien els àpats amb pelegrins que prenien Vilabertran com a punt de partida dels seus viatges.

Convidats a la taula dels canonges

A l’estiu de l’any 1300 Dalmau de Fortià era l’abat de la Canònica. A l’abadia hi vivien dotze canonges, una dotzena de persones del servei, entre les quals trobem un cuiner, un forner i un hortolà, a més de vint-i-cinc treballadors del camp. Al refetor, però, només hi podien menjar els canonges, tot i que, excepcionalment, s’hi convidava alguns pelegrins distingits.

Els pelegrins

Mercès a la iconografia de sant Jaume el Major, representat com a pelegrí, coneixem els complements que portaven aquests viatgers per fer el camí. Es cobrien el cap amb capells de sol (barrets lleugers d’ala ampla) i acompanyaven el pas amb bordons de fusta (bastons llargs).

El refetor, la taula i els bancs

Habitualment a les abadies, com la de Vilabertran, hi havia un refetor d’ús individual per als canonges i un refetor comú, que utilitzava tota la comunitat en les festivitats i les celebracions solemnes.

Coberts, gots i copes

Tot i que a taula hi podia haver culleres de fusta, sovint els comensals bevien directament de l’escudella. Els ganivets que s’empraven per tallar el pa i trinxar el menjar eren els que els mateixos convidats duien lligats al cinturó.

La vaixella de ceràmica

Els atuells ceràmics més habituals eren l’escudella, una peça bàsica per prendre aliments líquids o semilíquids com sopes, brous o guisats; i els plats d’ala, emprats per al consum de menges sòlides. Els aliments es presentaven en servidores, d’on cada comensal agafava el que volia, excepte quan el menjar s’havia de trinxar: aleshores es feien servir plats talladors o discus de fusta.

Ampolles i gerres

En l’àmbit domèstic l’ampolla de vidre s’emprava tant per servir el vi com per beure-se’l. Com que era un element delicat d’ús quotidià, se n’han conservat molts pocs exemplars.

Recreació d’una taula del segle XIV de la Canònica de Vilabertran, forma part del projecte La taula parada. El gust per la història, realitzat des de l’Àrea de Monuments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà)

Mestre de les Figures Anèmiques: Retaule dedicat a sant Martí de Tours, sant Jaume, primera meitat del segle XV (MEV)

Mestre del bisbe Galiana (atribuït): Retaule de santa Maria Magdalena, tercer quart del segle XIV (MEV)

Jaume Huguet: Retaule de sant Agustí el Vell, 1463-1486 (MNAC)

Servidora del flamenc o grua, segle XIII (Museu del Disseny de Barcelona)

Mestre del bisbe Galiana (atribuït): Retaule de santa Maria Magdalena, tercer quart del segle XIV (MEV)

LA TAULA DEL PAGÈS

Els pagesos disposaven de poca varietat d’aliments. En comptades ocasions menjaven carn i, quan ho feien, era principalment de porc, la qual conservada en sal, alegrava els àpats festius, batejos o casaments. La resta de l’any es nodrien de sopes de verdures, de farinetes de cereals i de llegums, que cuinaven a la llar de foc en calders o perols. El pa negre era la base de la seva dieta. En consumien prop de mig quilo per persona al dia, de vegades acompanyat de formatge. Les seves vaixelles eren de fusta o ceràmica grisa, i, a vegades, menjaven directament damunt d’una llesca de pa que els feia de plat.

Theatrum Sanitatis, Casanatense Ms. 4182, tav. 117 finals del segle XV,
(Biblioteca Casanatense, Roma)

EL VI

A l’Edat Mitjana el vi es consumia en grans quantitats, com a beguda, com a ingredient culinari o per prescripció mèdica. Se’n bevia uns dos litres per persona al dia. Cal dir, però, que es tractava de vins amb una graduació alcohòlica molt més baixa que la dels actuals i que, sovint, es barrejaven amb aigua. Al segle XIV el vi es podia classificar pel color (blanc, vermell o claret) i per la qualitat (vi bo, vi millor i vi aigualit). Eren especialment valorats el vi fruitós i fresc (el que anomenem vi jove o de l’any), el vi dolç (dit vi grec) i el vi piment, que es macerava amb mel i espècies.

Llibre d'Hores, Clm 28345, finals del segle XV,
(Bayerische Staatsbibliothek, Munic)

PREPARA UN ÀPAT MEDIEVAL

Les nostres arrels gastronòmiques es troben a l’Edat Mitjana, moment en què sorgeixen receptaris tan valuosos com el Llibre de Sent Soví, el Llibre de totes maneres de potatges de menjar i el Llibre d’aparellar de menjar, escrits en català a mitjan del segle XIV. A aquests volums, s’hi ha de sumar el Llibre del Coc, aparegut a Barcelona l’any 1520, considerat el primer llibre de cuina imprès a Catalunya. Tots quatre receptaris són obres cabdals per conèixer els orígens de la nostra gastronomia, que tant ha marcat la nostra cuina actual.

D’aquests destacats llibres de cuina catalans, n’hem escollit dotze receptes que podeu recrear a casa per gaudir d’un autèntic àpat medieval. Animeu-vos a tastar-les!

RECEPTARI MEDIEVAL

Aquestes receptes les va elaborar l’Escola d’Hostaleria d’Osona en el marc de La Prèvia del Medieval, un projecte en col·laboració amb Vicfires i el MEV.