Si esteu al Museu utilitzeu aquest menú per consultar obres, o seguir recorreguts que hagueu creat

Comprar entrades
Pujar

Medalló amb un lleó – Palazzo Madama (Torí)

Enrere

Capítol 3

Sèrie: Bèsties convidades

Medalló amb un lleó

Medalló amb un lleó

Llemotges, cap a 1220-25

Coure fos, burinat i esmaltat

Torí, Palazzo Madama-Museo Civico d’Arte antica, inv. 28/S

 

El medalló amb la lluita entre el cavaller i el lleó decora un costat de l’arqueta del cardenal Guala Bicchieri (Vercelli ca. 1160 – Roma 1227). Va ser realitzat probablement en un dels tallers més importants de Llemotges, donat el prestigi del client: un cardenal piemontès actiu des del 1205 com a llegat papal al servei d’Innocenci III. La tècnica utilitzada, molt depurada, és l’establerta a principis del segle XIII: l’esmalt blau tret de camp s’utilitza només per als fons, mentre que les figures i els animals són de coure deixat en reserva i burinat. Aquest procediment permetia dibuixar amb precisió i naturalisme l’aparença dels personatges, la seva indumentària i les característiques dels animals. El lleó està representat de perfil i en posició vertical, gairebé com una figura heràldica. El pelatge és evocat amb flocs al coll i a l’esquena, però no es representa la crinera: aquest detall remet, en canvi, a les imatges de lleons dels bestiaris il·lustrats dels segles XII i XIII, on precisament l’animal hi és representat sense crinera, somrients i humanitzats, com en aquest cas. Per tant, es pot plantejar la hipòtesi que l’heràldica (on el lleó és la figura més freqüent entre els segles XII i XV) i un bestiari il·luminat –per Aquitània en circulaven de producció anglesa– poden haver estat les fonts d’inspiració d’aquest lleó de coure. El segon medalló (28/S) també es pot atribuir a l’entorn de Guala Bicchieri: de fet, decorava un altre cofre que va pertànyer al cardenal, que era un gran admirador dels esmalts de Limoges. Aquí la tècnica d’execució és diferent: el lleó és de coure perforat, en relleu, cisellat i gravat -quasi com un petit baix relleu-, mentre que l’esmalt s’utilitza per decorar la vora amb motius geomètrics. En aquest medalló el lleó camina a quatre potes i té crinera; per tant, és més realista que l’anterior: tal com ha reconstruït Michel Pastoureau, en època feudal no era pas del tot impossible veure un autèntic lleó a Occident. Sempre n’hi havia a les ménageries o “zoològics” dels sobirans i també podien formar part dels aixovars àulics itinerants, fet que permetia mostrar-los a les fires. Si en aquest últim cas el lleó s’exhibia com un animal “exòtic”, procedent de terres llunyanes, com l’Àfrica o l’Àsia Menor, als palaus reials i principescos tenia un significat més profund: el lleó, rei de les bèsties, era un símbol de força, coratge i poder que servia per destacar la importància i la riquesa del senyor que el posseïa.

 

Simonetta Castronovo

 

Medaglione con figura di leone

Limoges, 1220-25 circa.

Torino, Palazzo Madama-Museo Civico d’Arte antica, inv. 28/S

 

Il medaglione che decora il fianco del cofano del cardinale Guala Bicchieri (Vercelli 1160 ca. – Roma 1227) fu probabilmente realizzato in una delle botteghe più importanti di Limoges, dato il prestigio del committente: un cardinale piemontese attivo dal 1205 come legato papale, al servizio di Innocenzo III. La tecnica impiegata, raffinatissima, è quella affermatasi all’inizio del Duecento: lo smalto champlevé blu è impiegato solo per i fondi, mentre le figure e gli animali sono in rame risparmiato e inciso a bulino. Un procedimento che permetteva di descrivere con precisione e naturalismo l’aspetto dei personaggi, il loro abbigliamento e i caratteri degli animali. Il leone è raffigurato di profilo e in posizione eretta, quasi come una figura araldica. Il manto viene evocato dai ciuffi di pelliccia sul collo e sulla schiena, ma non è rappresentata la criniera: questo dettaglio rimanda invece alle immagini di leoni nei bestiari illustrati del XII e XIII secolo, dove essi sono appunto privi di criniera e hanno espressioni sorridenti e umanizzate, come in questo caso. Si può quindi ipotizzare che l’araldica (dove il leone è la figura più frequente tra XII e XV secolo) e un bestiario miniato – in Aquitania ne circolavano alcuni di produzione inglese – possano essere state le fonti di ispirazione per questo leone in rame. Anche il secondo medaglione (28/S) va ricondotto a Guala Bicchieri: decorava infatti un altro cofano appartenuto al cardinale, che era un grande estimatore de l’Oeuvre de Limoges. Qui la tecnica d’esecuzione è diversa: il leone è in rame traforato, sbalzato, cesellato e inciso – quasi un piccolo bassorilievo –, mentre lo smalto è impiegato per decorare il bordo con motivi geometrici. In questo medaglione il leone incede a quattro zampe e ha la criniera, quindi è più realistico del precedente: come ha ricostruito Michel Pastoureau (2005, pp. 40-47), in età feudale non era impossibile vedere un vero leone in Occidente. Essi erano quasi sempre presenti nelle ménageries dei sovrani e in alcuni serragli ambulanti, il che permetteva di mostrarli alle fiere. Se in questo ultimo caso il leone era esibito in quanto animale “esotico”, proveniente da terre lontane, come l’Africa o l’Asia minore, nei serragli regali e principeschi esso aveva un significato più profondo: il leone, re degli animali, costituiva un simbolo di forza, coraggio e potere ed evidenziava l’importanza e la ricchezza del signore che lo possedeva.

 

Simonetta Castronovo

 

Més històries