La medicina

Enrere

Capítol 4

Sèrie: Retorn al passat

La medicina

Avui els diagnòstics i els tractaments complexes formen part de la pràctica mèdica quotidiana. El coneixement detallat del funcionament dels organismes vius ens proporciona una gran capacitat per prevenir moltes malalties i quan no, trobar-hi remeis extremadament sofisticats.

Però, com era la medicina a l’edat mitjana? Com era posar-se malalt fa mil anys? Quins eren els mals i les cures més comunes?

Escolta

La medicina

Un podcast del MEV, Museu d'Art Medieval.

Un home jeu al llit. Vesteix una camisola que li deixa les cames al descobert. Una d’elles té mal aspecte. Si poguessin sentir-ne l’olor no tindriem dubte: s’ha gangrenat. Dos homes operen al pacient. Literalment li canvien la cama corrompuda per la d’un difunt que jeu també, al seu costat. Però malgrat la situació, el rostre del pacient no desprèn res més que serenor i confiança. L’artista conegut com el Mestre de Rubió és l’autor d’aquesta imatge, que forma part del retaule de l’església de Santpedor i que representa el miracle més conegut dels germans San Cosme i Sant Damià, patrons de la medicina.

Avui sabem que una de les causes de la gangrena pot ser una infecció produïda per un microorganisme, un bacteri. Però fa mil anys, com s’explicaven les malalties? Els estudis dels metges grecs Hipòcrates i Galè són la base de la medicina medieval que explica el funcionament del cos humà amb la teoria dels humors. Estem sans quan les 4 substàncies corporals es mantenen en equlibri. Però quan la sang, la flegma, la bilis groga o la negra es desequilibren, aleshores caiem malalts. Els metges feien el diagnòstic examinant la sang del pacient, la femta i especialment l’orina. De fet, és freqüent trobar representats als metges observant un flascó d’orina a contrallum. Un canvi de dieta, remeis a base d’herbes o una sagnia, podien restablir l’equilibri dels humors i per tant de la salut del malalt.

"Un canvi de dieta, remeis a base d’herbes o una sagnia, podien restablir l’equilibri dels humors i per tant de la salut del malalt."

L’inventari de les propietats de les plantes es recollia en textos anomenats herbaris. El del metge grec Dioscòrides, per exemple, era molt conegut i en circulaven moltes versions. Aquest coneixement propiciava que cada monestir tingués el seu propi hort amb plantes medicinals. Però si a l’edat mitjana bona part dels remeis es cultiven i recullen de la terra, al cel també s’hi busquen indicis per la cura. Els estudis antics d’astrologia, traduïts de l’àrab al llatí, s’incorporen a la pràctica mèdica i es torna freqüent que els metges comprovin la posició dels astres abans de fer un diagnòstic o realitzar procediments mèdics complicats, com una cirurgia o una sagnia.

Tanmateix, a l’Europa medieval, la medicina operava sovint dins el context de l’Església cristiana. Els hospitals que s’ocupen dels ancians i els malalts sovint són a càrrec d’ordres religioses que disposen d’infermeries i accés als textos clàssics. Però a poc a poc, el coneixement de la medicina va anar sortint de l’àmbit dels monestirs per crearse escoles mèdiques que anaven funcionant cada vegada amb més autonomia de l’Església cristiana. L’escola de Salerm, al sud d’Itàlia, gaudia de la millor reputació. Es deia que els seus metges, tant homes com dones, no tenien rival al Mediterrani occidental. La riquesa dels ensenyaments d’aquesta escola radicava en haver sintetitzat el millor de diverses tradicions: la jueva, l’àrab, la grega i la llatina. El metges formats a Salern basaven el seu coneixement en la pràctica directa amb pacients i el seus mètodes d’observació van ser una bona base per l’empirisme i la cultura de la prevenció.

Malgrat tot, hi havia malalties temudes i terribles contra les que els coneixements de l’època poc podien fer: la lepra, el foc de Sant Antoni i la pesta negra. En aquests casos era fàcil creuar la fina línia que dividia la màgia i la medicina. La frontera no sempre era òbvia i la gent del poble supersticiosa i necessitada, també podia arribar a recórrer a la fetilleria, els amulets o les paraules màgiques per lliurar-se dels mals.

"Hi havia malalties temudes i terribles contra les que els coneixements de l’època poc podien fer: la lepra, el foc de Sant Antoni i la pesta negra. En aquests casos era fàcil creuar la fina línia que dividia la màgia i la medicina."

Però tornem al miracle de San Cosme i Sant Damià, els dos savis metges, que no només curen el malalt si no que fan el que en aquella època era, sens dubte, una operació impensable: un trasplantament.

https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/el-clinic-celebra-els-50-anys-del-primer-trasplantament-de-ronyo

A l’Edat mitjana faltava molt camí per recórrer i arribar a procediments mèdicament tan sofisticats. Però ja hi trobem la llavor necessària i que s’arrela a la capacitat humana d’imaginar solucions als reptes i dificultats, per grans que aquests siguin.

MEV, museu d’art medieval

Museu d’art medieval

MEV

MENÚ

Recorreguts

La medicina

La medicina

La medicina

"Un canvi de dieta, remeis a base d’herbes o una sagnia, podien restablir l’equilibri dels humors i per tant de la salut del malalt."

"Hi havia malalties temudes i terribles contra les que els coneixements de l’època poc podien fer: la lepra, el foc de Sant Antoni i la pesta negra. En aquests casos era fàcil creuar la fina línia que dividia la màgia i la medicina."

Tenim moltes ganes de saber què en penseu: etiqueta'ns a les xarxes socials @mevmuseu

Zoom a l’obra

Bèsties convidades

Calendari d’advent

Retorn al passat

Glossari

El Bestiari medieval

Al descobert

El meu MEV

Obres mestres

MEV Grups