Capítol 3
Sèrie: Retorn al passat
Avui escoltem música per tot arreu: a la ràdio, al fil musical del supermercat, en streaming als nostres dispositius de butxaca.… La vida té banda sonora. Però, i fa mil anys? Quan i com s’escoltava música?
Un podcast del MEV, Museu d'Art Medieval
Era molt diferent el dia a dia a l’edat mitjana? T’ho expliquem.
Quina escena més dolça… El nen Jesús juga amb una cadernera que vola sobre el seu caparró, mentre la manté a prop lligada amb un filet. La seva mare se’l mira amb un gest delicat a les mans. Els envolten sis àngels que toquen instruments: l’arpa, la flauta de bec, la fídula i la guiterna.
Un instant suspès en el temps. Això sembla aquesta escena del retaule de la Mare de Déu i àngels músics de Jaume Cabrera. En aquest sentit, l’interès i detall per la representació de la música ens fa pensar que la música devia jugar un paper important a l’època. Era així?
A l’Edat mitjana, hi ha música per tot arreu. Als monestirs i a les esglésies acompanya les pregàries de les hores i la litúrgia del diumenge. Al camp, fa la feina més lleugera i més alegres les festes al carrer i la plaça del mercat. En un món en el que la majoria de la gent no sap llegir ni escriure, la música és un vehicle fonamental per memoritzar pregàries i transmetre notícies i llegendes.
Fora de l’església, la música popular arribava als pobles i als castells amb els joglars, artistes ambulants que entretenien a la gent tocant i cantant, fent números acrobàtics i portant animals ensinistrats. No només cantaven cançons populars, també eren els intèrprets dels grans poemes de l’amor cortès compostos pels trobadors i les trobairitz.
“Bé voldria mon cavaller
tenir-te un vespre en els meus braços
[…]
I que jagués amb vós un vespre
que us donés un bes amorós.”
Aquests versos són de la comtessa Beatriu de Dia, trobairitz casada amb Guilhem de Peitieu però enamorada de Riambau d’Orange, un altre trobador.
Amors impossibles, relacions secretes i passions contingudes, són els temes de les composicions d’aquests poetes i poetesses occitans que posaren la literatura fora del domini dels monestirs.
En canvi, pertany als monestirs la música vinculada a la litúrgia. Són pregàries cantades amb devoció amb el text en llatí de la Bíblia com a protagonista i eix central. És el cant gregorià, sense instruments, amb les veus formant una única melodia.
Per ser interpretades, les partitures de cant gregorià comptaven amb algunes anotacions però sempre calia conèixer la melodia prèviament. Per solucionar-ho, Guido d’Arezzo, un monjo italià, va crear un sistema que canviaria la composició i la transmissió de la música radicalment. Per una banda va donar nom a bona part de les notes que avui coneixem i per l’altra, dibuixant patrons de punts i línies va crear el pentagrama.
La creació de la notació i l’escriptura musical és en una de les contribucions més importants de l’edat mitjana a la música, però no és l’única. A mesura que el romànic dóna pas al gòtic, sorgeix la composició musical que sobreposa dues o més línies melòdiques: la polifonia. S’obre així un univers de possibilitats creatives tant per als compositors com pels intèrprets.
Recordem l’escena del retaule de Cabrera amb la Verge, el nen Jesús i els àngels que toquen diversos instruments. A més del seu lirisme, aquesta escena ens presenta el que en el s. XV va ser una gran novetat, la invenció del quartet musical.
L’aparició de l’art polifònic durant l’edat mitjana va suposar la creació d’un nou llenguatge musical que va deixar un impacte inesborrable i immens en tota la història de la música occidental.
Més històries