El temps

Enrere

Capítol 1

Sèrie: Retorn al passat

El temps és un objecte cultural que ha anat variant al llarg dels segles. I és aquesta consideració diversa el que converteix algunes obres en autèntiques màquines del temps que ens permeten conèixer el passat i, per què no, reconsiderar també aspectes del present.

Escolta

El temps

Un podcast del MEV, Museu d’Art Medieval

Uns soldats vestits amb cota de malla, casc i armats amb espases, porten a un pres a comparèixer davant del rei. El monarca, de cabells llargs i barba cuidada, vesteix una camisa ampla cenyida amb un cinturó. Les robes, el calçat i altres magnífics detalls no deixen cap dubte. Som davant d’una escena de mitjans del s.XIV. O no?

Fem uns passos enrere i observem el conjunt. És un magnífic retaule fet d’alabastre i vidre que encara conserva part dels vius colors que el cobrien. L’autor és Bernat Saulet i prové de Sant Joan de les Abadesses. El tema és clar: les 20 escenes del retaule ens expliquen els episodis de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist amb un nivell de detall extraordinari. I aquesta és la màgia: els detalls no representen l’època de l’any 33. Saulet representa els fets segons la moda i els costums del moment en que l’artista vivia, el s. XIV convertint el retaule en un document extraordinari per estudiar la indumentària militar del moment.

”A l’edat mitjana era comuna una certa insensibilitat a la precisió de les dates”

A l’edat mitjana era comuna una certa insensibilitat a la precisió de les dates i no hi havia cap interès per recrear amb fidelitat les representacions dels moments en que havien tingut lloc en el passat. Tota descripció de la Història es feia des del moment present i és sens dubte gràcies a aquest anacronisme sistemàtic que podem conèixer el passat amb detall. La Història no era més que un moment de l’eternitat i pertanyia del tot a Déu.

Per a les persones del l’edat mitjana el temps era lent i èpic, amb un caràcter marcadament sagrat. Per una banda, la religió cristiana presentava una noció de temps lineal, que tenia el seu origen amb la Creació i la seva fi amb el Judici Final. Per l’altra, aquest temps diví convivia amb el temps natural i cíclic de les estacions, vinculat al ritme del món agrari i amb dos referents fonamentals: el sol i les campanes de l’església.

Amb el creixement de les ciutats i a mesura que canviaven les condicions de treball, el concepte del temps també evolucionava. El concepte del temps va anar adquirint una gran importància dins de la societat urbana i va anar adaptant-se a les noves condicions de treball. La necessitat creixent de conèixer les hores amb precisió va portar a la creació del rellotge mecànic i el dia es va dividir en 24 parts iguals. El temps de l’Església va anar deixant pas al temps dels mercaders. Era l’inici del món modern.

"El temps és relatiu i la nostra mirada és sempre contemporània."

Si bé al final de l’edat mitjana es troba l’origen del nostre “no tinc temps” contemporani, és també un referent per la voluntat de tornar a cicles vitals més assossegats que ens permetin conciliar millor el nostre dia a dia amb la natura.

El retaule de Saulet i el seu anacronisme, no només és una màquina del temps que ens permet conèixer amb tot luxe de detalls una època. És també una forma de recordar-nos que el temps és relatiu i que la nostra mirada és sempre contemporània.

MEV, museu d’art medieval

Museu d’art medieval

MEV

MENÚ

Recorreguts

El temps

El temps

El temps és un objecte cultural que ha anat variant al llarg dels segles. I és aquesta consideració diversa el que converteix algunes obres en autèntiques màquines del temps que ens permeten conèixer el passat i, per què no, reconsiderar també aspectes del present.

El temps

”A l’edat mitjana era comuna una certa insensibilitat a la precisió de les dates”

"El temps és relatiu i la nostra mirada és sempre contemporània."

Tenim moltes ganes de saber què en penseu: etiqueta'ns a les xarxes socials @mevmuseu

Zoom a l’obra

Glossari

Al descobert

Retorn al passat

El meu MEV

Obres mestres

MEV Grups