Capítol 2
Sèrie: Bèsties convidades
Magdeburg (?), ca. 1150
Bronze fos i cisellat. Dia. 23 cm
Colònia, Museum Schnütgen, Inv. H 20
Els tiradors de porta en forma de cap de lleó eren un tret omnipresent en els portals de les esglésies medievals. Encara més important que la seva funció pràctica era el seu significat en el simbolisme cristià relatiu a la porta. Atesa la interpretació ambivalent del lleó, aquestes màscares animals poden representar un mal amenaçador, però al mateix temps, com a símbols de força i de poder, poden simbolitzar defensa contra el mal. Fou especialment efectiva la interpretació del lleó com a símbol de Crist, ja que en la complexa xarxa de significats de la iconografia global dels portals de les esglésies la porta esdevé un llindar del regne celestial. Per tant, també es veia com a porta del Paradís, que separava els fidels dels no creients, i en darrer terme com a al·legoria de Jesús, assimilat a la promesa de salvació continguta en Ell mateix. A més, cal considerar el significat simbòlic dels tiradors en l’àmbit de la justícia, en aquest cas en relació amb l’església com a lloc protegit pel dret d’asil.
Un dibuix dels Architectonische Reiseskizzen (Esbossos arquitectònics de viatge) de Franz Ewerbeck permet relacionar aquest tirador de porta romànic amb l’església del convent benedictí de Lippoldsberg, prop del riu Weser. L’església es va construir al voltant de 1140–1150, i el tirador de la porta podria haver format part de la seva decoració original. L’anell mòbil penja de la boca d’un cap de lleó arrodonit. El cap, molt estilitzat, es caracteritza per tenir uns ulls en forma d’ametlla amb parpelles gruixudes, un musell camús en forma de bolet i una crinera i barba delicadament cisellades. La placa base, clarament distingida del cap, és ornada d’un motiu calat en forma de roleus vegetals que, alhora, permet fixar el tirador al batent de fusta amb claus.
D’ençà de les recerques d’Ursula Mende, el tirador de porta de Colònia s’ha associat amb la important foneria de Magdeburg, que també va produir la placa tombal de l’arquebisbe Friedrich de Wettin (en el càrrec entre 1134 i 1152) a la catedral de Magdeburg, així com les portes de bronze de la Catedral de Santa Sofia a Novgorod.
Iris Metje
Més històries