Bíblia

Enrere

Capítol 4

Sèrie: Bèsties convidades

Bíblia

Bolonya, cap a 1280

Torí, Palazzo Madama-Museo Civico d’Arte antica, inv. 454/M

El vers del foli 179 d’aquesta Bíblia té una gran “I” inicial historiada, que marca l’inici del primer llibre d’Esdres (“En l’any…”). El text narra la sortida dels jueus de la captivitat de Babilònia, imposada per Nabucodonosor. En canvi, és Cir, rei dels perses (representat a la primera escena, en conversa amb Esdres), qui allibera el poble jueu del captiveri i li permet tornar a Jerusalem i reconstruir el Temple, destruït pels babilonis. Les altres dues escenes dins de la “I” inicial, de fet, representen la reconstrucció del Temple (Esdres 1,1-3): hi reconeixem dos picapedrers treballant i un paleta que puja per una escala amb un sac de calç a l’espatlla. Però com s’ha interpretar el gran elefant que ocupa el marge inferior de la pàgina? A la Història Natural de Plini el Vell (segle I dC) l’elefant s’hi descriu com un símbol de força -a Orient s’utilitzava per als desplaçaments de reis i reines, allotjats en edicules amb torretes característiques a l’esquema de l’animal-, saviesa, temprança, castedat. A la miniatura medieval sol aparèixer entre els animals que poblen el paradís terrenal. Al Fisiòleg (segle II dC), tractat que il·lustra els significats al·legòrics dels animals, l’elefant simbolitza el baptisme (perquè la femella pareix a l’aigua). A la Bíblia en qüestió, l’elefant té també un significat positiu i probablement és una al·legoria del rescat dels jueus de la captivitat. La seva representació realista ens permet plantejar la hipòtesi que es tracti d’una representació del natural: de fet, sabem que l’emperador Frederic II de Suàbia (1194-1250) posseïa elefants al seu “zoològic” de Sicília. Però tampoc no hem d’excloure les fonts indirectes: ivoris i teixits orientals, molt difosos a Itàlia, en els quals es representaven elefants i altres animals asiàtics. El manuscrit va ser creat en un dels nombrosos tallers d’il·luminadors de Bolonya, ciutat molt important a l’edat mitjana per la seva universitat, famosa sobretot per la Facultat de Dret.

Simonetta Castronovo

Bibbia

Bibbia

Bologna, 1280 ca.,

Torino, Palazzo Madama-Museo Civico d’Arte antica, inv. 454/M

Il foglio 179 verso di questa Bibbia presenta una grande iniziale istoriata “I” (“in anno…”), che segna l’inizio del Primo Libro di Esdra. Nel testo si narra dell’uscita degli Ebrei dalla cattività di Babilonia, imposta da Nabucodonosor. È invece Ciro, re dei Persiani (raffigurato nella prima scena in alto, a colloquio con Esdra), che libera il popolo ebraico dalla cattività, permette loro di tornare a Gerusalemme e di riedificare il Tempio, distrutto dai babilonesi. Le altre due scene all’interno dell’iniziale “I” raffigurano infatti la ricostruzione del Tempio (Esdra, I, 1-3): riconosciamo due scalpellini che scolpiscono la pietra e un manovale che sale una scala con un sacco di calce sulle spalle. Ma come interpretare il grande elefante che occupa il margine inferiore della pagina? Nella Naturalis Historia di Plinio il Vecchio (I sec. d. C.) l’elefante è indicato come animale simbolo di forza – in Oriente era impiegato per trasportare sulla schiena re e regine, alloggiati in caratteristiche edicole turrite -, saggezza, temperanza, castità. Nella miniatura medievale compare tra gli animali che popolano il Paradiso terrestre. Nel Physiologus (II sec. d. C.) – un trattato che illustra i significati allegorici degli animali – l’elefante simboleggia il battesimo (perché la femmina partorisce in acqua). Nella Bibbia in esame l’elefante ha ancora un significato positivo ed è probabilmente allegoria del riscatto degli Ebrei dalla cattività. La sua raffigurazione realistica permette di ipotizzare che si tratti di una copia dal vero: sappiamo infatti che l’imperatore Federico II di Svevia (1194-1250) possedeva degli elefanti nel suo serraglio in Sicilia; ma non bisogna escludere fonti indirette: avori e tessuti orientali, largamente diffusi in Italia, in cui erano raffigurati elefanti e altri animali presenti in Asia. Il manoscritto venne realizzato in una delle numerose botteghe di miniatori di Bologna, città assai importante nel Medioevo per la sua università, celebre soprattutto per la Facoltà di Diritto.

Simonetta Castronovo

MEV, museu d’art medieval

Museu d’art medieval

MEV

MENÚ

Recorreguts

Bíblia – Palazzo Madama (Torí)

Bíblia

Bibbia

Glossari

El Bestiari medieval

Bèsties convidades

Calendari d’advent

Retorn al passat

Zoom a l’obra

Al descobert

El meu MEV

Obres mestres

MEV Grups