Capítol 6
Sèrie: Bèsties convidades
Les Noces Místiques de Santa Agnès
Utrecht, ca. 1475
Pintura a l’oli sobre fusta, 32,5 x 45 cm
Utrecht, Museum Catharijneconvent, ABM s62
L’anyell és un dels animals més comuns en la iconografia cristiana perquè representa Crist. En aquesta taula hi veiem el matrimoni entre Crist infant i una santa, Santa Agnès. Al costat dret de la Mare de Déu hi ha sant Joan Evangelista que en el seu evangeli escriu: “Mireu l’Anyell de Déu, que lleva el pecat del món” (Jn 1,29). Aquests famosos versos, juntament per descomptat amb altres fragments bíblics, han donat lloc a una tradició iconogràfica sobre l’anyell. Santa Agnès, com indica el seu nom (agnus), també es representa sovint sostenint un anyell que al·ludeix a la seva castedat. No obstant això, el seu matrimoni amb Crist nen és interessant, ja que és més típica la representació del matrimoni entre Crist i Santa Caterina (de Siena o d’Alexandria), que haurien tingut una visió d’aquest matrimoni místic, tot implicant una relació més íntima amb Crist i el seu patiment.
Aquesta iconografia menys comuna de Santa Agnès casant-se amb Crist nen deriva de la Llegenda Àuria de Jacopo da Varazze (ca. 1260-1298), en què Agnès descriu el seu amor pel seu únic pretendent Jesucrist, i com ell supera tots els altres nuvis imaginables. Aquesta iconografia particular, però, ha tingut menys impacte en les arts. Durant l’edat mitjana, especialment a les abadies femenines, va continuar existint aquesta idea de casar-se amb Crist com a forma d’il·luminació espiritual. A finals del segle XIV i al segle XV el moviment de la Devotio Moderna, iniciat per Geert Groote (1340-1384), es va estendre per tots els Països Baixos. A causa de la seva associació amb la pietat i la sobrietat, Santa Agnès es va convertir en una santa popular i sovint triada com a patrona de convents femenins de nova creació. Un d’aquests convents d’‘Agnieten’ es trobava a la ciutat d’Utrecht, per al qual es podria haver pintat aquesta taula.
Valentijn As
Més històries