Anònim
Entre l’últim quart del segle XII i el primer quart del segle XIII
Entre les taules pintades catalanes medievals que feien la funció de laterals d’altar −les úniques d’aquesta mena que han sobreviscut a tot el món− algunes s’han conservat integrades a llurs conjunts d’origen (com ara les de Tavèrnoles al MNAC o les de Lluçà al MEV) o com a parelles sense els frontals desapareguts (les de Montgrony al MEV o les d’Aurós al MNAC). Altres conjunts, en canvi, estan dispersos, un fenomen no pas inusual en els museus catalans, com l’altar de Sagàs, repartit entre el MEV i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, o aquesta parella de laterals sense frontal, un al MEV i l’altre al MNAC, procedents de l’antiga capella del castell de Mataplana. Tots dos mostren la mateixa iconografia: entre dues sanefes amb roleus vegetals foscos sobre fons vermell, a dalt i a baix, un gran camper groc emmarcat per línies vermelles i negres conté un àngel dempeus, mirant de cara, amb un rotlle a la mà i les ales desplegades. El de Vic du una túnica blava i un mantell verdós. La parella d’àngels s’ha interpretat com a intercessora (com al baldaquí de Ribes), o com a Gabriel i Miquel, que sovint acompanyen les imatges divines (com per exemple al frontal de Vidrà), però també cal tenir present l’esment al Cànon Romà de l’àngel que ha de dur les ofrenes de la missa a l’altar del Cel, fet que pot donar a les figures una connotació litúrgica. L’obra s’inscriu dins l’anomenat «estil 1200», caracteritzat pels ressons de l’art bizantí de l’època dels Comnens, que arribà a Catalunya a partir de les darreries del segle XII sovint per mediació anglesa o alemanya, en una versió en tot cas més senzilla que la que es pot veure al frontal de Rotgers o, encara més, a l’altar de Lluçà.
Marc Sureda i Jubany
Sala4 ,Planta0

4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya
Entre l’últim quart del segle XII i el primer quart del segle XIII
Pintura al tremp sobre fusta
97 x 67 x 5 cm
Provinent de l’església de Sant Joan de Mataplana, Gombrèn (Ripollès)
MEV 3357