Anònim
Primer terç del segle XIII
L’anatomia d’aquesta escultura és força sumària: per exemple al tors només es marquen uns pectorals molt plans i no pas les costelles. El perizoni, més treballat, té un nus sota el melic i dues formes tubulars corresponents a les cuixes. Sota l’actual capa pictòrica, consistent en una carnació blanquinosa i un daurat a base de pa d’or, s’entreveuen restes d’una altra d’anterior de tonalitat més rosada; això, juntament amb l’ús del bol com a preparació per al daurat, indica que la talla va ser repintada probablement en un context ja gòtic. Malgrat la senzillesa de factura i les mutilacions que ha sofert aquesta imatge, alguns dels seus trets estilístics semblen indicar que fou obrada per algun taller actiu al Pirineu occidental català a inicis del segle XIII. D’altra banda, en dur corona i mantenir una posició més aviat recta, aquest crucifix ha estat assimilat al tipus no pas del Christus patiens o Crist sofrent, és a dir, mort a la creu, sinó al de les anomenades Majestats nues -per diferenciar-les de les vestides com la de Lluçà o les Planes (MEV 83)-, vives i amb els ulls oberts. No sabem com era la primera capa pictòrica, però la volumetria prominent dels ulls de l’escultura no desdiu d’aquesta idea.
Sala ,Planta0

4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya (Pirineu occidental?)
Primer terç del segle XIII
Fusta d’alba policromada i daurada
45 x 14 x 11 cm
Procedència desconeguda
MEV 9725