Compartir

Afegir a “El meu MEV”

Compartiment del retaule de la capella de Sant Bartomeu de l'Hospital de Vic amb sant Bartomeu destruint l'ídol pagà

Renaixement

Joan Gascó, Perot Gascó

1525 - 1526

Localització icon

L'escena mostra un dels miracles més famosos atribuïts a sant Bartomeu al seu pas per la Índia: el sant, alçant el braç, fa que un esperit maligne surti de l'ídol daurat on residia, tot trencant-lo a trossos. Això provoca la conversió del rei Polèmius, impressionat pel miracle. El gremi dels blanquers de Vic tingué el seu altar a la capella dedicada a aquest sant que hi havia a l'Hospital dels Pelegrins de Vic, antigament situat vora el Pont de Queralt, i l'adornà amb un retaule integrat per una predel·la contractada a Ferran Camargo el 1491, un carrer central i unes polseres encarregades a Joan Gascó el 1513 i vuit taules laterals encomanades al mateix Gascó el 1525. La taula del miracle de sant Bartomeu, una d'aquestes darreres, és l'únic element del retaule que s'ha conservat. La capella desaparegué el 1838 i la taula ja era al MEV el 1891, tot i que en sortí després de la Guerra Civil per anar a parar a col·leccions privades. El Cercle del MEV l'adquirí per al Museu l'any 2009. Aquesta taula és un bon exemple del funcionament del taller durant els anys de convivència artística de Joan i Perot Gascó, pare i fill. En la construcció elemental de l'espai, format per grups juxtaposats (el sant i els soldats d'una banda, la fornícula amb l'ídol de l'altra, i finalment el rei i els seus consellers) s'endevinen procediments propis de la pintura del pare; i alhora, algunes característiques com l'estilització de les figures o trets dels rostres, comuns en obres d'aquesta dècada com el Calvari de Pruit, prefiguren l'estil de pintures posteriors a 1529 atribuïdes a la trajectòria de Perot al capdavant del taller, com ara el retaule de Sant Vicenç de Borgonyà.

Llegir més

Marc Sureda i Jubany, "Sant Bartomeu destruint l’ídol, de Joan i Perot Gascó  (MEV 64). Nova aportació a la col·lecció de pintura  renaixentista del Museu Episcopal de Vic", Quaderns del MEV, III, 2009, p.143-169.

El mes de març de 2009 el Museu Episcopal de Vic va adquirir una nova obra, la taula que representa Sant Bartomeu destruint l’ídol. La peça completa i enriqueix la col·lecció de pintura renaixentista del Museu, que es confirma com la més important en termes absoluts quant a la representació del taller dels Gascó, bon exponent del panorama de la pintura catalana de la primera meitat del segle xvi. Ja havia estat dipositada al MEV i era coneguda per la historiografia des dels treballs de Josep Gudiol, qui identificà que havia estat contractada per Joan Gascó el 1525. L’anàlisi de l’obra i de les seves fonts, així com la seva comparació amb altres produccions gasconianes, tant del MEV com d’altres museus, permet reflexionar sobre el funcionament del taller dels Gascó durant la dècada de 1520, en què començaven a prendre protagonisme destacat les intervencions de Perot, fill de Joan i continuador de l’activitat del taller.

Localització

Sala13 ,Planta1

9–10–11 Gòtic

12–13–14 Renaixement

15–16 Teixit i indumentària

17 Vidre

Detalls de l’obra

Lloc d’execució

Vic

Període

1525 - 1526

Material

Pintura al tremp i a l'oli sobre fusta

Dimensions

127,8 x 99,7 x 6,5 cm

Procedència

Provinent de la capella de Sant Bartomeu de l'hospital de Pelegrins de Vic (Osona)

Número d’obra

MEV 64

Marc Sureda i Jubany, "Sant Bartomeu destruint l’ídol, de Joan i Perot Gascó  (MEV 64). Nova aportació a la col·lecció de pintura  renaixentista del Museu Episcopal de Vic", Quaderns del MEV, III, 2009, p.143-169.

El mes de març de 2009 el Museu Episcopal de Vic va adquirir una nova obra, la taula que representa Sant Bartomeu destruint l’ídol. La peça completa i enriqueix la col·lecció de pintura renaixentista del Museu, que es confirma com la més important en termes absoluts quant a la representació del taller dels Gascó, bon exponent del panorama de la pintura catalana de la primera meitat del segle xvi. Ja havia estat dipositada al MEV i era coneguda per la historiografia des dels treballs de Josep Gudiol, qui identificà que havia estat contractada per Joan Gascó el 1525. L’anàlisi de l’obra i de les seves fonts, així com la seva comparació amb altres produccions gasconianes, tant del MEV com d’altres museus, permet reflexionar sobre el funcionament del taller dels Gascó durant la dècada de 1520, en què començaven a prendre protagonisme destacat les intervencions de Perot, fill de Joan i continuador de l’activitat del taller.