Anònim
Mitjan segle XVII
Dins de l'etapa cronològica compresa entre el 1600 i el 1700 l'art de l'orfebreria, immers en l'onada d'expressió irracional, naturalista, fastuosa i amb moviment, pròpia del corrent artístic anomenat barroc, s'arriba a concretar en unes formes força generalitzades, afavorides per la gran difusió dels dibuixos i gravats que mostren les relacions existents entre els argenters, els escultors i els pintors. Les imatges de sants i santes, fetes segons un model escultòric, són molt abundants en la documentació d'arxiu del segle XVII i les trobem esmentades en petites esglésies parroquials i en els inventaris de les catedrals i els monestirs més importants. Santa Eulàlia, la Mare de Déu del Roser, la Puríssima Concepció, sant Isidre, sant Esteve, sant Julià, santa Quitèria, santa Agnès i sant Antoni són els noms més freqüents entre les imatges conservades, i totes elles constitueixen un testimoni del naturalisme expressiu i ornamental directament relacionat amb les imatges devocionals de les diverses versions de la Mare de Déu i dels sants patrons de les ciutats, pobles, gremis i confraries. D'acord amb la documentació d'època sabem que els argenters barcelonins J. Perutxena, B. Fornaguera i F. Via foren mestres que realitzaren moltes imatges arreu de l'àrea cultural catalana, quasi sempre amb models proporcionats per escultors de retaules.
Sala19 ,Planta2
18 Pell
19 Orfebreria i metall
20 Forja
21 Ceràmica
22 Galeries d’estudi
Barcelona
Mitjan segle XVII
Plata fosa, repussada, cisellada i encarnada
61 x 24 x 21 cm
Procedència desconeguda
MEV 14753