Compartir

Marededéu

Orfebreria i metall

Anònim

Mitjan segle XVII

Localització icon

Dins de l'etapa cronològica compresa entre el 1600 i el 1700 l'art de l'orfebreria, immers en l'onada d'expressió irracional, naturalista, fastuosa i amb moviment, pròpia del corrent artístic anomenat barroc, s'arriba a concretar en unes formes força generalitzades, afavorides per la gran difusió dels dibuixos i gravats que mostren les relacions existents entre els argenters, els escultors i els pintors. Les imatges de sants i santes, fetes segons un model escultòric, són molt abundants en la documentació d'arxiu del segle XVII i les trobem esmentades en petites esglésies parroquials i en els inventaris de les catedrals i els monestirs més importants. Santa Eulàlia, la Mare de Déu del Roser, la Puríssima Concepció, sant Isidre, sant Esteve, sant Julià, santa Quitèria, santa Agnès i sant Antoni són els noms més freqüents entre les imatges conservades, i totes elles constitueixen un testimoni del naturalisme expressiu i ornamental directament relacionat amb les imatges devocionals de les diverses versions de la Mare de Déu i dels sants patrons de les ciutats, pobles, gremis i confraries. D'acord amb la documentació d'època sabem que els argenters barcelonins J. Perutxena, B. Fornaguera i F. Via foren mestres que realitzaren moltes imatges arreu de l'àrea cultural catalana, quasi sempre amb models proporcionats per escultors de retaules.

Llegir més
list Llistat

Localització

Sala19 ,Planta2

18 Pell

19 Orfebreria i metall

20 Forja

21 Ceràmica

22 Galeries d’estudi

Detalls de l’obra

Lloc d’execució

Barcelona

Període

Mitjan segle XVII

Material

Plata fosa, repussada, cisellada i encarnada

Dimensions

61 x 24 x 21 cm

Procedència

Procedència desconeguda

Número d’obra

MEV 14753