Anònim
Segle XIII
El bastó pastoral, signe d'autoritat eclesiàstica de bisbes, abats i abadesses, fou introduït com a objecte litúrgic vers el segle V però no fou fins al segle XI quan es generalitzà la tipologia, de tradició germànica i d'arrels hebraiques, conformada per un llarg bastó amb l'extrem superior retorçat a manera del cos d'una serp i que s'articula, estructuralment, amb la inserció d'un nus entre la vara, o canya, i la curvatura superior, o voluta. El bàcul del Museu Episcopal de Vic pertany a la seqüència meridional dels objectes del segle XIII provinents de la indústria de Llemotges, a l'Aquitània, i es correspon amb la ja esmentada tipologia romànica de la serp enrotllada que, ara, ornamenta el seu cos a base de rombes esmaltats de color blau, tot mostrant al nus un motiu calat de llangardaixos entrellaçats i a la voluta, incompleta, la testa del rèptil. Per les seves particularitats tècniques i ornamentals aquest bàcul podria ser un exemple d'una realització catalana a la manera de Llemotges, on també s'inclouria el bàcul d'Arnau de Gurb (Tresor de la Catedral de Barcelona) i el procedent de l'abadia benedictina de Sant Genís de Fontanes (Centre d'Art Sacré d'Ille-sur-Têt, al Rosselló).
Sala19 ,Planta2
18 Pell
19 Orfebreria i metall
20 Forja
21 Ceràmica
22 Galeries d’estudi
Catalunya (?)
Segle XIII
Coure fos, cisellat i calat i esmalt tret de camp
28 x 19 x 6 cm
Procedència desconeguda
MEV 8032