Anònim
Segle XI
Aquesta lipsanoteca, que ingressà al MEV l'any 1935, és esculpida en un sol bloc d'alabastre, en forma de prisma triangular sostingut per quatre peus situats als angles de la base i amb les cares frontal i posterior (on hi ha traços gravats, potser d’antigues inscripcions) formant una coberta a dues vessants. Al frontal hi ha un orifici quadrat amb encaix per a una tapadora que cloïa el receptacle per a les relíquies: una i altres s’han perdut. Forma part d’un reduït grup de set lipsanoteques amb aquesta mateixa forma conservades a Catalunya: una més a Vic (la de Sant Pere del Grau, MEV 3964, l’única amb procedència atestada), quatre al Museu Marès de Barcelona i una altra en una col·lecció privada. A vegades s'ha proposat que tot el grup és obra d’uns mateixos tallers, potser d'àmbit català i ocasionalment relacionats amb les pedreres d'alabastre de Beuda. La forma que evoquen les lipsanoteques d'aquest grup recorda una arqueta, però també s’hi ha vist el ressò de tipologies sepulcrals antigues, com ara el cippus romà. Això seria adient al nom que es donava al lòcul de l'altar on es desava la lipsanoteca (sepulchrum), bo i recordant els sepulcres dels màrtirs i accentuant el simbolisme de l’altar com a lloc de sebolliment i alhora resurrecció de Crist. L'associació es reforçaria en cas que la lipsanoteca contingués relíquies del sepulcre de Crist, un record de Terra Santa present als comtats catalans ja abans de les croades, com demostra la lipsanoteca de Tost (a. 1040).
Marc Sureda i Jubany
Sala4 ,Planta0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya
Segle XI
Alabastre
10 x 12 x 9,5 cm
Procedència desconeguda
MEV 9737