Anònim
Segle XI
Lipsanoteca en dues peces: la caixa té forma de bloc cúbic i la tapadora pren forma piramidal a quatre vessants. Ambdues peces van ser decorades amb incisions paral·leles a les arestes amb la voluntat d’animar i embellir les superfícies llises de l’objecte. Segons la documentació del museu procedeix d’algun lloc del bisbat d’Urgell. La majoria de lipsanoteques medievals catalanes conegudes són obrades en fusta, tornejades o simplement tallades de manera més o menys acurada, sovint amb tapadora lliscant; altres són fetes a partir de vidres exòtics aprofitats d’usos anteriors i encara altres, poques, són fetes de metall, encara menys si és preciós. Unes quantes, no gaires, són de pedra, com aquesta que ens ocupa. El conjunt més cèlebre de lipsanoteques catalanes d’aquesta mena el formen set caixetes d’alabastre en forma d’arqueta a dues vessants, de les quals dues són al museu (MEV 3964 i 9737), que s’han relacionat simbòlicament amb la forma dels reliquiaris, però també dels sepulcres. Aquest exemple, en canvi, forma part d’un altre grup de lipsanoteques de materials durs amb formes diferents, com la cilíndrica i entallada de Santa Maria de Lillet (Museu de Manresa), les paral·lelepipèdiques amb tapadora de pedra o de fusta de Lladó i de Bestracà (Md’A de Girona) o fins i tot altres d’estuc, com la de Vivers, al Rosselló. Amb diferents graus d’habilitat tècnica o d’intenció decorativa (MEV 8960 se situa en un espectre mitjà, en aquest sentit), les lipsanoteques fabricades en materials durs generalment assenyalen una cura a l’hora de dipositar les sagrades relíquies una mica superior a la que delaten la majoria dels exemples de fusta.
Marc Sureda i Jubany
Sala4 ,Planta0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya
Segle XI
Marbre
8,5 x 7,5 x 5,5 cm (sense tapa); 3,7 cm (tapa)
Provinent del bisbat d’Urgell
MEV 8960