Anònim
Vers el 1000
Es tracta d'un objecte de significació i problemàtica idèntics a la lipsanoteca vítria de Casserres, MEV 2286. En aquest cas, el figó que actuà de dipòsit és una ceràmica, globular (amb restes d'una nansa), feta a torn ràpid i amb vidrat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies. Malgrat la modèstia, aquesta peça té una gran importància arqueològica. És la ceràmica vidrada més antiga trobada a Catalunya (després de l'antiguitat); i cal considerar també que és un exemplar gairebé complet i amb cronologia i zona d'importació fàcils de concretar. Demostra, per la seva senzillesa, que el més important en aquestes importacions eren els líquids preciosos que es portaven de la gran Còrdova del califat. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha comportat la seva supervivència. Aquesta peça fou tancada i usada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Com la lipsanoteca de Casserres, el segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (†1020) «Bernardus Comes», centrat per un camafeu romà, amb un bust viril. L'actual església de Santa Eugènia de Berga és del segle XII (1173), encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliba (†1046), que se suposa que degué heretar i fer servir l'extraordinari segell de Bernat Tallaferro, el seu germà. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció, aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies.
Sala4 ,Planta0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Còrdova
Vers el 1000
Ceràmica vidrada i cera
6,2 x 7,7 cm
Provinent de l'església de Santa Eugènia de Berga (Osona)
MEV 9732