Mestre d'Estamariu
Segona meitat del segle XIV
Es coneix amb el nom de Mestre d'Estamariu un pintor anònim català –probablement l'artista Arnau Pintor– documentat a la Seu d'Urgell entre els anys 1357 i 1385, del qual es conserven un grup d'obres que presenten una clara similitud formal. El seu estil és d'arrel popular per bé que presenta la influència amable i serena de l'estètica italogòtica dominant a l'època. De les obres conservades se'n deriva que va treballar principalment a les comarques de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà al llarg de la segona meitat del segle XIV. La seva obra més coneguda és el retaule de Sant Vicenç d'Estamariu (Alt Urgell), conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La predel·la del Museu Episcopal de Vic presenta les figures de tres quarts de la Mare de Déu i l'Infant i les de santes màrtirs que porten les palmes del martiri, de les quals es poden identificar santa Caterina (?), santa Margarida, santa Apol·lònia, santa Llúcia i santa Úrsula.
Sala6 ,Planta0
4 Romànic
5–6–7–8 Gòtic
Catalunya
Segona meitat del segle XIV
Pintura al tremp sobre fusta
36 x 83 cm; 36 x 89 cm; 36 x 87,5 cm
Provinent de Castellbò (Alt Urgell)
MEV 8029, 8030, 8031