Anònim
Imperi romà, segona meitat del s. II dC
Fragment central d'una tapadora de sarcòfag. La seva iconografia s'insereix en l'abundosa sèrie de sarcòfags amb motius marins; en el nostre cas veiem sobre les ones un brau marí cavalcant cap a la dreta, muntat per un petit amor volador. Els detalls de l'execució són molt esvaïts, però pel que encara resta visible sembla que foren acurats car la musculatura del coll i de la cua de l'animal i també les ales del petit "eros" ho fan palès.
El brau marí, bèstia mitològica mig brau i mig serp marina, probablement formava part d’un thiasos o seguici del déu Neptú, tema freqüent en els sarcòfags de l’antiguitat sota la versió de processó fúnebre oceànica. Els artistes romans van imaginar llops, cabres o braus amb llargues cues sinuoses que sortien de les profunditats del mar, per escortar les ànimes dels difunts cap a l’altra vida. Aquesta comitiva, acompanyada per amorets alegres i juganers, garantia una navegació plaent fins al destí final: un paradís meravellós a les illes dels benaurats.
Judit Verdaguer i Serrat
Sala2 ,Planta-1
1 Història del Museu
2 Arqueologia
3 Lapidari
Lloc d'execució desconegut
Imperi romà, segona meitat del s. II dC
Marbre de Luni esculpit
35 x 53 x 17 cm
Procedència desconeguda
MEV 3217