Pintor de Tytios (?)
ca. 550-520 aC
L’enòcoa (literalment, en grec, «vas per a vi») és una gerra que servia per vessar el vi en el recipient on barrejar-lo amb l’aigua i per servir la mescla. Sol tenir la boca acabada en tres lòbuls, tipus derivat de models fenicis que ben aviat influïren en el repertori ceràmic grec, en especial l’àtic, i que fou adoptat pels artesans etruscs. Aquesta enòcoa de figures negres compta amb una decoració distribuïda en dos frisos principals, separats per franges amb motius vegetals i geomètrics. Al superior hi ha quatre figures masculines nues i amb cabellera, que corren vers la dreta, amb ales als turmells i dues d’elles, a més a més, a l’espatlla. Al fris inferior hi ha animals reals (lleó i segall o cabrú jove) i fantàstics (esfinx i griu). La peça és un exemple il·lustratiu de l’eclecticisme que caracteritzà l’artesanat etrusc i un testimoni de la difusió a Etrúria, a les darreries de l’època arcaica, de la pràctica de beure vi entre els nous grups socials urbans emergents, que tenien com a referent els rituals de prestigi dels grups aristocràtics. És possible que aquest vas pertanyi a un taller inspirat en les obres dels grans pintors que fabricà vasos de menor rigor artístic; la seva similitud amb un vas del pintor de Tytios, el més tardà dels pintors etruscos coneguts d’aquesta època, permet proposar una datació vers els anys 550/540-520 aC.
M. Dolors Molas Font
Sala2 ,Planta-1
1 Història del Museu
2 Arqueologia
3 Lapidari
Itàlia centreoccidental (cultura etrusca)
ca. 550-520 aC
Ceràmica de figures negres
32,3 x 9 cm
Procedent d’Itàlia
MEV 17244