Si esteu al Museu utilitzeu aquest menú per consultar obres, o seguir recorreguts que hagueu creat

Comprar entrades

Mor Santiago Alcolea, director de l’Institut Amatller i membre de la junta del MEV

Mor Santiago Alcolea, director de l’Institut Amatller i membre de la junta del MEV

Mor Santiago Alcolea, director de l’Institut Amatller i membre de la junta del MEV

Dissabte va morir Santiago Alcolea, després d'una llarga lluita contra el càncer que mai el va aturar.

Historiador de l’art, director de l’Institut Amatller d’Art Hispànic des del 1984 i membre de la junta del MEV, Alcolea va néixer a Barcelona el 1951 i era una indiscutible referència nacional i internacional del coneixement artístic. L’Institut Amatller i el MEV mantenien relacions institucionals des de la seva fundació i Alcolea va participar en el nou projecte del MEV com a membre de la junta, alhora que era també membre del consell redactor de la revista QMEV. L’historiador de l’art va ser sempre una persona vinculada a la història del museu.

 

Alcolea es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona el 1975, i entre el 1970 i el 1972 es va formar tècnicament en un taller de restauració d’obres d’art. Deixeble de Josep Gudiol Ricart, va col·laborar amb ell a l’Institut Amatller des del 1974. Des d’aleshores, el va ajudar en diverses publicacions. El 1977 es va convertir en el secretari d’aquesta institució amb seu a la Casa Amatller del passeig de Gràcia, per a la qual va fotografiar nombroses obres d’art destinades a augmentar el seu arxiu gràfic.

 

Entre els anys 1988 i 2009, Alcolea va dirigir i va coordinar, per encàrrec de la Generalitat i el Ministeri de Cultura, l’Inventari de Béns Mobles de l’Església Catòlica a Catalunya. El 1991 es va incorporar al grup internacional de directors de centres de recerca d’història de l’art que va preparar la fundació The International Association of Research Institutes in the History of Art (RIHA), la qual es va constituir a París el 1998. Alcolea en va ocupar els càrrecs de secretari (1998-2000 i 2001-2003) i de tresorer (2004-2006 i 2007-2009).

 

També va tenir una actuació destacada en el camp de les exposicions. Va signar el projecte general de La pintura gótica en la corona de Aragón (Saragossa, Museu i Institut Camón Aznar, 1980) i va promoure infructuosament una exposició commemorativa del sisè centenari de la mort de Pere III, el Cerimoniós, esforç que es va traduir en un estudi sobre la figura d’aquest sobirà com a protector de les arts (Barcelona, Fundació Jaume I, 1987).

 

En l’àmbit expositiu, la seva dedicació més constant van ser múltiples mostres relacionades amb el fons de la Casa Amatller. Entre els anys 2009 i 2014 es va centrar en la restauració d’aquest edifici de Josep Puig i Cadafalch, en especial del pis principal. Amb aquesta intervenció es va recuperar l’aspecte del domicili del xocolater Antoni Amatller el 1900, quan Puig i Cadafalch va convertir l’edifici en una de les primeres manifestacions del modernisme dins l’Eixample de Barcelona. Quan la Casa Amatller va obrir, el 2015, Alcolea en va preparar personalment el discurs museològic i va redactar els textos de la mostra permanent i dels audiovisuals que l’acompanyen.

 

Alcolea feia més de deu anys que lluitava contra el càncer, però no va deixar que això l’aturés mai fins que la darrera setmana va haver de fer front a una complicació pulmonar. Per decisió de la família, no hi haurà tanatori.

 

Al setembre es comunicaran els actes que s’estan preparant per recordar-lo i acomiadar-lo. A Barcelona a la Casa Amatller es recordarà al Santi, com historiador de l’Art i els cinquanta anys dedicats a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i a Calella de Palafrugell amb els amics navagaran amb barques i caiacs per estar ben a prop del seu estimat mar.

 

 

Fotografia de Josep M. Cortina.

Text a partir de l’article de Maria Palau (Punt Avui, 11 d’agost de 2024)