Exposició temporal "Oliba episcopus"
01–11–18
EL MUSEU EPISCOPAL DE VIC PRESENTA L’EXPOSICIÓ «OLIBA EPISCOPUS»
La mostra, que es pot veure fins al 10 de febrer de 2019, subratlla la dimensió d’Oliba com a bisbe d’Osona, paper que el situa entre els alts eclesiàstics europeus de l’època en els camps espiritual, artístic, cultural i fins i tot polític.
El Museu Episcopal de Vic (MEV) presenta l’exposició «Oliba episcopus», la mostra més important que s’ha realitzat fins ara sobre la figura d’Oliba de Cerdanya (971-1046). Aquesta exposició sobre un dels personatges més rellevants de la Catalunya Medieval presenta i contextualitza la figura del que va ser bisbe d’Osona i Abat de Ripoll i Cuixà tot reunint els testimonis materials i documentals més importants d’Oliba, procedents de col·leccions d’art de tot Europa.
Entre les obres que es poden veure a «Oliba episcopus» destaquen les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, i que juntament amb fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, són testimonis únics de l’art català i europeu de fa mil anys, i que es retroben en aquesta exposició per primer cop des del segle XI. L’exposició també permet visitar virtualment la desapareguda catedral romànica de Vic. Aquesta exposició s’ha dut a terme en el marc de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Obra Social “la Caixa” i forma part del projecte «Episcopus» del Bisbat de Vic.
L’exposició vol actualitzar la visió sobre la figura d’Oliba, contextualitzar-la en l’època en què va viure i ressaltar alguns dels aspectes de la seva trajectòria com el seu origen comtal, la conversió que va fer a la vida monàstica i l’elecció abacial, la seva ordenació com a Bisbe d’Osona ara fa 1000 anys, el seu paper en la creació artística i la promoció cultural, el seu paper polític i social i com la seva actuació en temps convulsos l’ha convertit en un dels personatges més importants de la història de Catalunya. La figura d’Oliba es troba en situació privilegiada per fer entendre al visitant el món fascinant i canviant de l’Europa occidental a inicis del segle XI.
ELS TESTIMONIS MÉS IMPORTANTS DE LA VIDA D’OLIBA
«Oliba episcopus» exhibeix els testimonis materials i documentals més importants de la vida d’Oliba conjuntament amb altres de coetanis, procedents de diferents col·leccions de Catalunya i d’Europa (Vic, Barcelona, Girona, Madrid, París, Hildesheim, Ciutat del Vaticà). Les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, juntament amb els fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, es reuneixen en aquesta exposició per primer cop des que van ser realitzades i es podran observar en detall gràcies a recursos tecnològics que permeten navegar per algunes de les seves pàgines. Les bíblies de Ripoll i de Roda han estat cedides per la Biblioteca Vaticana i la Biblioteca nacional de França, mentre que l’Arxiu Municipal de Banyoles ha cedit un foli de la Bíblia de Fluvià.
A l’exposició també es podrà veure en format de vídeo una reconstrucció virtual de la catedral romànica de Vic cap a mitjan segle XI. Després de més de dos anys de treball científic i gràcies a un acord entre el MEV i la Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya, la investigació i l’escaneig 3D han permès reconstruir els dos edificis que tenia el conjunt catedralici d’Oliba: l’església principal de Sant Pere i l’església de Santa Maria «la Rodona», on es va adoptar la nova tècnica constructiva del «primer art romànic».
Altres joies que es podran veure en aquesta mostra són bons exemples del que podrien haver estat algunes creacions artístiques d’Oliba, documentades però no conservades. Entre aquestes destaquen els canelobres de Bernward, bisbe de Hildesheim (Alemanya) que, com Oliba, és conegut pel seu interès en la producció d’art litúrgic; també el primer sudari de Sant Lambert (Bèlgica) que és un espectacular teixit de l’Àsia central que servia per embolcallar relíquies, o el bàcul en forma de bastó, dit de Santa Austreberta (França), que és un dels únics bàculs que es conserven sencers del segle XI.
El comissari de l’exposició, Marc Sureda, conservador del MEV, diu que «Oliba episcopus» permetrà entendre «la dimensió europea» d’un personatge la importància del qual transcendeix el marc geogràfic de Catalunya. Sureda destaca el fet que la mostra es faci ara quan fa 1000 anys que Oliba va ser nomenat bisbe d’Osona perquè «moltes de les seves iniciatives, com els sínodes de Pau i Treva, no les hauria pogut desenvolupar simplement com a abat».
UN AMPLI CATÀLEG I MOLTES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
A més d’estar acompanyada d’un catàleg de més de 300 pàgines, l’exposició està complementada per ampli programa d’activitats. Entre aquestes destaquen el congrés «Oliba de Vic. Un bisbe de 1000 anys enrere» (8, 9 i 10 de novembre), organitzat conjuntament per l’Ateneu Sant Pacià, la UAB i el MEV; una jornada sobre el conjunt catedralici d’Oliba (febrer 2019) i diverses conferències. A més d’oferir visites guiades a l’exposició (cada diumenge a les 13 h), el MEV també ofereix una visita inèdita (cada dissabte a les 17 h) que començarà al museu i acabarà a la catedral on, de manera exclusiva, es podrà veure la sala romànica de la Canonja, edificada a mitjans del segle XI en el període d’Oliba i que ha estat la darrera descoberta arqueològica de la Catedral de Vic.
Aquesta exposició s’ha dut a terme en el marc de l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Obra Social “la Caixa” i forma part del projecte «Episcopus» del Bisbat de Vic.
OLIBA. UNA FIGURA PRIVILEGIADA PER ENTENDRE EL MÓN DE FA 1000 ANYS UN ABAT I BISBE PROCEDENT DE LA NOBLESA
Oliba va néixer l’any 971 en una família noble. Era fill de la família comtal de Cerdanya-Besalú i, en ser major d’edat, va exercir de comte en les àrees de Ripoll i Berga. Els comtes exercien amb autonomia davant la deixadesa del rei de França envers els territoris pirinencs. En aquesta situació, els comtes i bisbes van tendir a adreçar-se al papa de Roma com a autoritat superior. Quan Oliba tenia uns 30 anys va ingressar com a monjo al monestir de Ripoll, on va dur a terme un intens aprenentatge espiritual i cultural. Quan l’any 1008 va ser escollit abat dels monestirs de Ripoll i de Cuixà, començà una etapa on exerciria els seus dots de lideratge en diferents àmbits: direcció espiritual, promoció cultural i defensa dels drets i de les possessions d’aquestes abadies.
L’any 1017, Oliba entra en l’estament dels bisbes, un pal de paller en la vertebració de l’Europa Medieval. La comtessa Ermessenda el va escollir per governar l’estratègica diòcesi d’Osona, amb l’ancià Bisbe Borrell encara en vida. En l’etapa medieval, les atribucions d’un bisbe anaven més enllà de l’àmbit religiós. Més enllà d’ordenar sacerdots, dedicar esglésies o enfortir l’estructura diocesana (funcions més similars a les de l’actualitat), Oliba fa altres tasques com presidir judicis, convocar sínodes, dirimir conflictes, encunyar moneda, aconsellar reis i comtes o ocupar-se de la defensa i expansió de la frontera amb l’islam. Els seus coneixements i lideratge, sumats als múltiples viatges i relacions arreu, converteixen Oliba en un eclesiàstic d’alt rang i un líder del territori.
LA PROMOCIÓ D’UN NOU ART AL SERVEI DE LA LITÚRGIA
A Oliba se l’ha considerat com un dels «pares» de l’art romànic català. Però les seves construccions no tenen a veure només amb la innovació en el sistema constructiu (el «primer art romànic»). Els nous edificis eclesistics, alguns encara visibles en el paisatge cultural català, tenen profundes implicacions espirituals. Aquest fet es veu clarament a Vic, Ripoll i Cuixà, on Oliba va bastir o millorar grans temples que, a partir de la tradició carolíngia, eren simbòlicament significatius per a la litúrgia, amb construccions que volien visualitzar exteriorment la presència de l’Església enmig del món.
LES BÍBLIES DE RIPOLL, RODA I FLUVIÀ: FE, CONEIXEMENT I ART
Oliba va ser un erudit en les lletres. Sota el seu govern, les biblioteques de Ripoll i Vic van tenir una intensa activitat intel·lectual amb una producció destacada de manuscrits escolars, científics i litúrgics. Ciències i lletres s’entenien en harmonia amb una visió integral del món segons els criteris del cristianisme. Tal com es pot comprovar en els manuscrits conservats, des d’aquests escriptoris catalans s’establien contactes amb els principals centres culturals de l’època, des de Cantàbria fins a França, Itàlia o Bizanci. En l’univers mental i espiritual del segle XI, tots els aspectes de la vida giraven entorn de la Bíblia, text de referència de la fe cristiana. La intensa tasca cultural del monestir de Ripoll i de l’entorn d’Oliba va generar la producció de bíblies que, seguint la tradició carolíngia, tenien un ús litúrgic i escolar, però que a més eren autèntiques «biblioteques d’imatges». D’aquestes en destaquen les dues bíblies de Ripoll i de Roda, promogudes per Oliba, que juntament amb els fragments d’una tercera bíblia, la de Fluvià, són testimonis únics de l’art català i europeu de fa mil anys.
LA PAU I TREVA, RESISTÈNCIES A UN CANVI POLÍTIC
Oliba és conegut per haver promulgat en terres catalanes els sínodes de Pau i Treva. Aquesta iniciativa va sorgir per posar límits a la violència entre els poderosos i també vers els més febles. Però no volia frenar només excessos puntuals, sinó que volia contrarestar el feudalisme, una nova manera de gestionar el poder que emergia en aquell moment. Aquest nou sistema es basava en la privatització de l’autoritat i en l’establiment de relacions personals entre els nobles. Oliba, conjuntament amb personatges com la comtessa Ermessenda, es va erigir en defensor del vell poder públic d’arrel romana i carolíngia. Tot i ser un personatge carismàtic i de la confiança que li feien els poderosos per a dirimir les seves diferències, al final de la seva vida la seva aposta per aquest model no va poder resistir l’embat de la revolta feudal.
LA RENAIXENÇA RESSUSCITA OLIBA COM A “PARE DE LA PATRIA”
Oliba va ser lloat pels seus contemporanis. Entre d’altres se’l va qualificar de «pare de la pàtria», tal com era costum d’anomenar els comtes. Passats els anys, la figura i obra d’Oliba va anar perdent pes en la memòria col·lectiva. A finals del segle XIX, en el marc de la Renaixença, Jacint Verdaguer el va recuperar i reivindicar com un dels pares de la pàtria en el poema «Canigó». Aquest fet va fer que al segle XX els historiadors catalans el convertissin en un dels personatges més estudiats de l’edat Mitjana a Catalunya, fent-ne una interpretació centrada en clau nacional.
Descarregar nota
